22 gen. El Tribunal Suprem empara el dret a l’oblit digital enfront a la llibertat d’informació
El passat 11 de gener de 2019 la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem va desestimar el recurs de cassació interposat per Google contra una sentència de l’Audiència Nacional de 2017 que reconeixia el dret a l’oblit a una persona el nom de la qual apareixia als resultats de recerca associats a uns fets parcialment inexactes recollits en una informació d’un diari.
La qüestió sobre la que la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem es va pronunciar, amb l’objecte de la formació de jurisprudència, se centra en aclarar si una sol·licitud de cancel·lació de dades personals instada per un particular davant de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades contra la societat gestora del motor de recerca responsable del tractament automàtic de dades personals, pot fonamentar-se vàlidament adduint que els fets objecte de divulgació són inexactes i no es corresponen amb el requisit d’informació veraç a que fa referència l’article 20.1 d) de la Constitució Espanyola.
Amb la finalitat anterior, la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem va dictar una sentència en la que va fixar com a jurisprudència que la “persona afectada per una suposada lesió del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge està legitimada per fonamentar vàlidament una acció de reclamació davant l’entitat proveïdora de serveis de motor de recerca a Internet o davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, quan els resultats de motor de recerca ofereixen dades substancialment erronis o inexactes que suposin una desvalorització de la imatge reputacional que es reveli injustificada per contradir els pronunciaments formulats en una resolució judicial ferma”.
La citada sentencia explica que l’article 20 de la Constitució Espanyola que regula la llibertat d’informació, en relació amb el que disposa la Llei de Protecció de Dades de Caràcter Personal, s’ha d’interpretar en el sentit de que “s’ha de garantir la protecció del dret a l’oblit digital en aquells supòsits en que la informació que és objecte de difusió i la localització de la qual s’obté a través de motors de recerca a Internet contingui dades inexactes que afecten en el que és substancial a l’essència de la noticia”.
A més a més, el Tribunal indica que la sentència recorreguda ha realitzat una adequada ponderació dels drets i interessos en conflicte, a l’emparar el dret a la protecció de les dades personals del recorrent enfront al dret a la informació sostingut per Google, responsable del motor de recerca d’Internet. Es va concloure que els fets difosos eren parcialment inexactes.
La Sentència explica que l’exigència de tutelar el dret a la informació “no pot suposar buidar de contingut la protecció deguda del dret a la intimitat personal i a la pròpia imatge, així com el dret a la protecció de dades personals, quan resultin afectats significativament per la divulgació de noticies a internet”.
La Sala afegeix que els proveïdors de serveis de motor de recerca a Internet exerceixen lícitament la seva activitat empresarial quan posin a disposició del públic aplicacions o eines de localització d’informació sobre persones físiques i això està emparat per la llibertat d’informació. A més a més, afegeix que, no obstant, “estan obligats a preservar amb la mateixa intensitat el dret fonamental a la vida privada de les persones afectades, impedint qualsevol referència que pugui considerar-se d’il·legítima”.
Per tant, tota persona té dret a que els motors de recerca a Internet eliminin de les llistes de resultats que s’obtinguin després d’una recerca efectuada a partir del seu nom els enllaços publicats que tinguin informació relativa a una persona quan siguin inexactes, però també quan siguin inadequats, no pertinents, no actualitzats, excessius o haguessin esdevingut com a tals pel transcurs del temps, tenint en compte les finalitats per les que es van recollir o tractar, el temps transcorregut i la naturalesa i interès públic de la informació.