El TS augmenta la indemnització per cessament dels indefinits no fixos de l’Administració

PERSONAL INDEFINIT NO FIX DE L’ADMINISTRACIÓ. Estableix doctrina. Indemnització per cessament dels treballadors indefinits no fixos per cobertura reglamentària de la plaça que ocupaven. Malgrat ser comú aquest tipus de personal, hi ha un buit normatiu respecte a la seva especial règim jurídic i això porta al Suprem a fixar un nou criteri quantitatiu, ja que no es pot equiparar la indemnització d’aquest personal amb la dels temporals. S’augmenta així la quantia a 20 dies per any de servei, amb el límit de 12 mensualitats, assemblant-se al acomiadament per causes objectives.

Resum d’antecedents i Sentit de la decisió

El Suprem desestima els recursos de cassació per a la unificació de la doctrina interposats, i confirma la sentència del TSJ Madrid que va elevar la quantia indemnitzatòria a percebre pel indefinit no fix recurrent a 20 dies per any.

TRIBUNAL SUPREM

Sala del Social

PLE

Sentència núm. 257/2017

Excmos. Srs. I Excmas. Sres.

  1. Jesús Gullón Rodríguez, president

Sra. Maria Miracles Calb Ibarlucea

  1. Luis Fernando de Castro Fernández
  2. José Luis Gilolmo López

Sra. Maria Luisa Segoviano Astaburuaga

  1. José Manuel López García de la Serrana

Sra. Rosa Maria Virolés Piñol

Sra. Maria Lourdes Arastey Sahún

  1. Miguel Àngel Luelmo Millán
  2. Antonio V. Sempere Navarro
  3. Àngel Blasco Pellicer
  4. Sebastián Moralo Gallec

Jordi Agustí Julià

A Madrid, a 28 de març de 2017.

Aquesta Sala ha vist els recursos de cassació per a la unificació de doctrina interposats per la Sra. Lidia representada i assistit pel lletrat D. César Martínez Pontejo, i per l’Agència Estatal Consell Superior d’Investigacions Científiques representada per l’Advocat de l’Estat contra la sentència dictada l’11 de febrer de 2015 per la Sala del Social del Tribunal Superior de Justícia de Madrid en recurs de suplicació nº 565/2014 (lA LLEI 72218/2015), interposat contra la sentència de data 16 d’abril de 2014, dictada pel Jutjat del Social nº 20 de Madrid, en actuacions núm. 547/2013, seguits a instàncies de Dª. Lidia contra l’Agència Estatal Consell Superior d’Investigacions Científiques sobre acomiadament.

Ha estat ponent l’Excm. Sr. José Manuel López García de la Serrana.

ANTECEDENTS DE FET

PRIMER.- Amb data 28 de març de 2014 el Jutjat del Social nº 20 de Madrid va dictar sentència, en la qual es van declarar provats els següents fets:

«1º.- L’actora venia prestant serveis per a l’Agència Estatal Consell Superior d’Investigacions Científiques des 1. 04.2003 amb la categoria professional de Titulat Superior d’Investigació i Laboratori amb grau de doctor fora de Conveni i reportant un salari mensual de 2.975,78 euros amb prorrata de pagues extres.

  1. Que la relació laboral de l’actora s’ha desenvolupat al laboratori de Lidia, Departament de fisiopatologia Endocrina i del sistema nerviós. Des de l’inici ha ocupat el mateix lloc treball. Les tasques que ha desenvolupat han consistit en:

– Planificació d’experiments.

– Disseny dels experiments: cada experiment requereix un disseny concret, que es plasma en els materials requerits, i en els mètodes concrets que es que s’han d’aplicar en funció del material de partida i de les proves a realitzar.

– Execució dels experiments: durant la realització de l’experiment, a més de seguir el protocol de realització, cal monitoritzar la marxa de l’experiment i documentar tots els canvis introduïts i els resultats obtinguts, per garantir la seva respectabilitat. Les dades obtingudes han de ser adequadament documentats i processats depenent de la seva naturalesa. Sovint ha de realitzar-se l’obtenció d’imatges o el tractament estadístic de les dades abans d’extreure conclusions sobre el resultat de l’experiment.

– Interpretació dels resultats: la interpretació dels resultats requereix trobar una explicació per a aquests, que pugui ser demostrada experimentalment si no fos certa. Les conclusions han de poder demostrar convincentment mitjançant una nova planificació d’experiments que no admetin una altra explicació lògica.

– Discussió dels resultats: Exposició dels experiments i els seus resultats davant els altres membres del grup de recerca, per realitzar una discussió crítica, bé en xerrades informals o en seminaris de grup, per tal d’ampliar els unts de vista, i posar a prova la defensa dels raonaments emprats i les conclusions obtingudes enfront de investigadors amb diferent experiència i coneixements.

– Publicació dels resultats: Plasmació escrita dels principals troballes i la seva demostració en congressos internacionals i la seva publicació en revistes internacionals.

– Direcció de projecte :. Realització de memòries d’investigació amb la planificació d’un projecte d’investigació, presentació de la memòria en concursos competitius per o avaluació per un panell d’experts per tal d’aconseguir finançament per a la seva realització. Coordinació dels experiments a realitzar.

– Tasques de docència: supervisar la formació de nous científics. Assegurar-se que comprenen les implicacions dels experiments que realitzen i que dominen les tècniques que requereixen.

– Direcció de Tesis doctorals.

Des de l’any 2003 les tasques de l’actora han consistit en la realització de tasques d’investigació, estant la seva activitat encaminada a l’estudi de la regulació de l’expressió gènica i Mecanismes de silenciació gènica mitjans per la metilació de l’ADN. Concretament el seu treball s’ha centrat en l’estudi dels mecanismes de regulació de l’expressió de gens implicats en el desenvolupament i la diferenciació del sistema nerviós de vertebrats. Més específicament, anàlisi dels mecanismes de silenciació gènica mediada per metilació d’ADN dels gens de determinació i diferenciació neural (gens proneurals i neurogènics) durant el desenvolupament del sistema nerviós. Caracterització, mitjançant immunoprecipitació de cromatina, dels gens diana d’una proteïna que s’uneix a les seqüències d’ADN metilades: MeCP2. Aquesta proteïna és la responsable de la Síndrome de Rett, una malaltia rara inclosa en l’espectre dels desordres autistes que afecta / al desenvolupament del sistema nerviós en humans.

3r.- L’actora tenia reconeguda la condició de personal laboral per temps indefinit en virtut de sentència del Jutjat Social n ° 9 de data de 16.03.2009 actuacions 795/2008 (Doc. N ° 1 i 2 ram actriu i Doc. Nº 3 ram demandada).

4t.- Que, amb data 14 de desembre de 2011, es va publicar al BOE Ordre, CIN / 1340212011 de 29 de novembre, per la qual es convocava procés selectiu per a ingrés, pel sistema general d’accés lliure, en l’Escala de titulats Superiors Especialitzats del Consell Superior d’Investigacions Científiques, mitjançant el sistema de concurs-oposició, en el marc de la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, en l’àmbit de l’Agència Estatal Consell Superior d’Investigacions Científiques, places per a la citada categoria . Així, mitjançant l’esmentada disposició i segons les bases, es convocaven 63 places de Escala de Titulats Superiors Especialitzats del Consell Superior d’Investigacions Científiques per sistema general d’accés lliure. Segons la resolució, les places convocades quedaven desglossades territorialment i per especialitat (afectades a l’àmbit geogràfic i especialitat), segons la distribució que conté l’annex I de l’Ordre. Així mateix, en l’apartat 8.1 de les bases específiques, es disposava que: “Els contractes dels treballadors que exerceixin temporal o interinament els llocs de treball oferts en la present convocatòria, es rescindiran en el moment en què aquests llocs siguin ocupats pels funcionaris de carrera de l’Escala de Titulats Superiors Especialitzats del Consell Superior d’Investigacions Científiques “. (Doc. N ° 7 ram demandada i Doc. N ° 17 ram actora).

  1. L’Organisme li va remetre, a l’actora la següent comunicació: “Pel present escrit, se li comunica que les funcions que exerceix en la plaça que ocupa provisionalment a l’Institut / Centre INSTITUT D’INVESTIGACIONS BIOMÈDIQUES ALBERTO SOLS, estan incloses en les places convocades per ORDRE CIN / 3402/2011 de 29 de novembre, per la qual es convoca procés selectiu per a ingrés, pel sistema general d’accés lliure, en l’Escala TITULATS SUPERIORS ESPECIALITZATS dEL CSIC, en l’especialitat Biologia i Biomedicina, mitjançant el sistema de concurs-oposició, en el marc de la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, en l’àmbit de l’Agència Estatal Consell Superior d’Investigacions Científiques. l’esmentada Ordre apareix publicada al BOE N ° 300 de 14 de desembre de 2011. el termini de presentació de sol·licituds finalitza el proper 3 de gener del 2012 “.
  2. L’actora va cursar la sol·licitud d’admissió a aquestes proves (Doc. N ° 6 ram demandada).

7º.- Obra al Doc. Nº 7 ram demandada, l’Ordre de 26.03.2012 per la qual s’aproven les llistes definitives d’aspirants admesos i exclosos al procés selectiu. L’acta de 29.05.2012 de la reunió celebrada pel Tribunal n ° 5 del procés selectiu en el qual apareix la demandant en la llista dels aspirants “no presentats al primer exercici”. Ordre ECC / 285512012 de 18 de desembre, per la qual es publica la relació d’aspirants que han superat les proves selectives.

  1. Obra al Doc. N ° 7 ram demanda i Doc. Nº 18 ram actora, la Resolució de 2013.12.02, de la Secretaria d’Estat d’Administracions Públiques, per la qual cosa es nomenen funcionaris de carrera.

9º.- Amb data d’un març del 2013 es notifica a l’actora escrit del següent tenor literal: “D’acord amb la base específica 8 de l’Ordre CIN / 340.212.011, del 29 novembre, per la qual es convoca procés selectiu per a ingrés pel sistema general d’accés lliure, en l’escala de Titulats Superiors Especialitzats del Consell Superior d’Investigacions Científiques, mitjançant sistema de concurs-oposició, en el marc de la reducció de temporalitat en l’ocupació pública i amb motiu de la presa de possessió de donya Marina li va comunicar que amb aquesta data s’ha procedit a la rescissió del seu contracte amb data de 28 febrer de l’any en curs (Doc. n ° 21 ram actora i Doc. n ° 3 ram demandada) “.

10º.- L’Institut d’Investigacions Biomèdiques és un centre del Consell Superior d’Investigacions Científiques (centre mixt amb la Universitat Autònoma de Madrid) creat el 1984 tenint per objectiu la comprensió integral dels mecanismes de la patologia en el seu nivell molecular, cel·lular i sistèmic, amb un èmfasi addicional en el disseny de nous mètodes diagnòstics i terapèutics. L’activitat principal de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques és la investigació científica en el camp de la Biologia i Biomedicina. Partint de els seus orígens en l’enzimologia i endocrinologia s’ha anat adaptant als canvis produïts en la ciència en els últims anys. Els grups actuals s’associen segons els seus interessos d’estudi i afinitat en departaments d’investigació per a cobrir diversos apartats de l’activitat científica. En aquest moment hi ha quatre departaments d’investigació:

– Departament de Biologia del Càncer.

– Departament de Fisiopatologia Endocrina i del sistema nerviós.

– Departament de Metabolisme i Senyals Cel·lulars.

– Departament de Models experimentals de malalties humanes.

En el segon dels departaments és on es troba adscrit el Grup de la Sra Lidia.

11º.- Obra al Doc. N ° 16 ram actora Resolució del Consell Rector de l’Agència Estatal CSIC del 6 novembre 2008, per la qual s’aprova la norma que regula l’estructura i organització d’Instituts i Centres de l’Agència Estatal CSIC i al Doc. nº 18 b Instruccions del President del Consell Superior en desenvolupament i aplicació de les normes que regulen l’estructura i organització dels Instituts i dels centres.

12º.- Obra als Doc. N ° 11 a 15, documentació relativa al claustre (Òrgan de Govern col·legiat a nivell científic) de l’Institut en el qual presta serveis l’actora amb les corresponents a l’escala de Titulat Superior Especialitzat del CSIC i certificació del secretari general adjunt de Recursos Humans sobre la inclusió de la plaça que ocupava l’actora a oposició, que es tenen per reproduïts.

14º.- Donya Marina prestava serveis prèviament en el mateix centre que l’actora fent tasques de titulat superior especialitzat. El lloc de treball de l’actora no ha estat ocupat per aquesta.

15º.- Obren al Doc. N ° 9 ram actora i Doc. N ° 9 ram demandada les nòmines de l’actora, que es tenen per reproduïdes.

16º.- Obren als Doc. Nº 3 a 5 ram actora i Do n ° 3 ram demandada les fulles de servei de la treballadora.

17º.- L’actora no té ni ha ostentat, en l’últim any cap càrrec representatiu unitari o sindical dels treballadors.

18º.- Per mitjà de la present demanda la part actora sol·licita que es dicti sentència per la qual es reconegui la improcedència de l’acomiadament esdevingut el 2013.02.28 amb les conseqüències inherents al pronunciament.

19º.- L’actora va formular reclamació prèvia amb data de 2013.03.27 que no ha estat resolta de forma expressa (Doc. N ° 1 de la demanda). ».

En aquesta sentència apareix la següent part dispositiva: «Que desestimant la demanda formulada per la Sra LIDIA contra AGÈNCIA ESTATAL CONSELL SUPERIOR D’INVESTIGACIONS CIENTIFICAS, haig d’absoldre i absolc a la part demandada de les peticions formulades en contra seva.».

SEGON.- L’esmentada sentència va ser recorreguda en suplicación per la Sra. Lidia- davant la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, la qual va dictar sentència en data 11 de febrer de 2015, en la qual consta la següent fallada: «Que estimant en part el recurs de suplicación interposat pel / per la LLETRAT Sr./Sra. CESAR MARTINEZ PONTEJO en nom i representació de D./Dña. LIDIA, revoquem en part la sentència, condemnant a la demandada a indemnitzar a l’actora en 9.917 euros per extinció de contracte, mantenint els altres pronunciaments de la sentència. ».

Per la Sala del Social del TSJ de Madrid es va dictar en data 30 de març de 2015 acte, en el qual consta la següent part dispositiva: «Estimant l’aclariment, se substitueix en la decisió de la sentència la quantia de 9.917 euros per la de 19.214 euros. ».

TERCER.- Per la representació de la Sra. Lidia es va formalitzar el recurs de cassació per a la unificació de doctrina davant la mateixa sala de suplicació el 29 d’abril del 2015. S’aporta com sentència contradictòria amb la recorreguda la dictada per la Sala del Social del TSJ de Galícia en data 20 d’abril de 2009 i del TSJ de Madrid en data 2 d’abril de al 2014.

Per la representació de l’Agència Estatal Consell Superior d’Investigacions Científiques es va formalitzar el recurs per unificació de doctrina davant la mateixa sala de suplicació el 14 d’abril de 2015. S’aporta com sentència contradictòria amb la recorreguda la dictada per la Sala del Social del TSJ de Madrid en data 26 de maig de al 2014.

QUART.- Amb data 4 de desembre de 2015 van admetre a tràmit els recursos, donant-se trasllat de l’escrit d’interposició i de les actuacions a la representació processal de la part recorreguda perquè formalitzi la seva impugnació en el termini de quinze dies.

CINQUÈ.- Evacuat el trasllat d’impugnació pel Ministeri Fiscal es va emetre informe en el sentit de considerar que el recurs interposat per la Sra. Lidia ha de ser desestimat, i que el recurs interposat per l’Agència Estatal Consell Superior d’Investigacions Científiques ha de ser considerat procedent. Instruït l’Excm. Sr. Magistrat Ponent es van declarar concloses les actuacions, assenyalant-se votació i fallada el dia 9 de febrer de 2016, acte que va ser suspès per provisió de l’esmentat dia, assenyalant de nou per votació i decisió per la Sala en Ple el dia 15 de març de 2017, en què es va dur a efecte.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- L’actora ha prestat els seus serveis a la part demandada, des l’1 d’abril de 2003, en el mateix departament i exercint les mateixes tasques, com s’afirma en el segon dels fets provats per la sentència d’instància, el que va donar lloc al fet que per sentència ferma de 16 de març de 2009 se li reconegués la condició de personal laboral indefinit no fix. Oferta la plaça per a la seva cobertura per concurs-oposició, va ser coberta per una tercera persona, el que va motivar que la demandada comuniqués la finalització del contracte a la demandant, que, tot i que va sol·licitar participar en el concurs, després no es va presentar al primer exercici.

La sentència del Jutjat d’instància, després d’estimar acreditat que la plaça ocupada per l’actora havia sortit a concurs i havia estat ocupada a resultes del mateix, va entendre, que era vàlida la finalització del vincle contractual per la cobertura reglamentària de la plaça, pronunciament que va confirmar la sentència de suplicació aquí recorreguda, però afegint que la terminació havia de comportar el reconeixement al treballador de la indemnització prevista per als contractes indefinits en l’art. 53-b) de l’Estatut dels treballadors (ET).

Contra l’anterior sentència han presentat sengles recursos de cassació unificadora la treballadora i l’entitat pública demandada.

SEGON.- 1. El recurs de l’actora planteja dues qüestions: que no consta que la plaça ocupada per ella fos treta a concurs i que no consta que la plaça que ocupava fos coberta com resultes del recurs.

  1. Per a la primera qüestió, a l’efecte d’acreditar l’existència de contradicció doctrinal que viabilitza el recurs, conforme a l’art. 219 de la LJS (LA LLEI 19110/2011), es porta com contradictòria la dictada pel TSJ de Galícia el 20 d’abril de 2009 (RS 647/2009). Es contempla en ella el cas d’una auxiliar administrativa en tasques de gestió de denúncies i recursos amb contracte indefinit no fix, guanyat en virtut de sentència després de successives contractacions temporals fraudulentes, que va ser cessada amb efectes del 30 de juny de 2008 per haver-se cobert en concurs oposició lliure tres places d’auxiliar administratiu, una d’elles la seva. Contra aquesta decisió va accionar judicialment obtenint sentència favorable a la instància i en suplicació. La sentència de contrast va fundar la seva decisió en el fet que no s’havia provat que entre les places ofertes es trobava l’ocupada per la treballadora demandant, ja que, calia identificar en l’oferta d’ocupació pública les places ofertades, sense que quedés a l’elecció de l’Administració les places a ocupar pels aprovats, el que deixava indefensos els afectats per la seva decisió final.

La contradicció, com ha informat el ministeri fiscal, no existeix en els termes requerits per l’article 219 de la LJS (LA LLEI 19110/2011) perquè en el cas de la sentència recorreguda consten identificades les places tretes a concurs, fins i tot es va notificar a l’actora que la plaça que ocupava es treia a concurs (ordinal cinquè dels fets declarats provats), sense que qüestionés aquesta comunicació, fins i tot va sol·licitar prendre part en les proves (ordinal sisè), raó per la qual el debat va ser diferent en les sentències comparada, ja que, en el cas de la sentència de contrast no consta que en la convocatòria s’identificaran les places a cobrir, el que va donar lloc al fet que es controvirtiera si aquesta falta de concreció afectava la validesa del cessament.

  1. En segon lloc planteja la treballadora que no consta que la plaça ocupada per ella es cobrís després, per al que aporta com sentència contradictòria la dictada pel TSJ de Madrid el 2 d’abril de 2014 (RS 1792/2013), on es contempla el cas d’una treballadora, indefinida no fixa, que va ser cessada per haver-se cobert la plaça que ocupava per personal que ja estava al servei de l’empleadora i no per la persona que va superar el procés selectiu, raó per la qual la sentència de contrast considera improcedent l’acomiadament.

Com ha informat el ministeri fiscal, les sentències comparades no són contradictòries perquè contemplen fets i debats diferents, el que fa que no es doni la identitat substancial que requereix l’art. 219 de la LJS (LA LLEI 19110/2011). En efecte, en el cas de la sentència de contrast la plaça ocupada per la treballadora demandant no va ser coberta per cap de les persones que van superar el procés de selecció. Per contra, en el cas de la sentència recorreguda si consta que el lloc ocupat per l’actora, perfectament identificat, va ser cobert per una persona que va superar el procés selectiu i va guanyar la condició de funcionari.

  1. La manca de contradicció analitzada és causa fundada per desestimar el recurs de l’actora íntegrament.

TERCER.- 1. El recurs de l’advocat de l’Estat planteja un sol motiu, relatiu a la forma de fixar la quantia indemnitzatòria: si acudint al paràmetre de 8 dies per any de servei o al de 20 dies, segons siguin aplicables els articles 49 -1-c) o el 53-b) de l’ET. Com sentència contradictòria porta la dictada per la mateixa Sala de Madrid el 26 de maig de 2014 (RS 148/2014), dictada en procediment d’acomiadament seguit enfront de la recurrent.

Es tractava en ella d’una treballadora, tècnic superior de l’empresa aquí demandada que prestava serveis a la mateixa, des del 9 d’octubre de 2006, i que per sentència de 17 de març de 2009 va adquirir la condició de treballadora indefinida no fixa. Convocat concurs oposició per cobrir la plaça que ocupava, la mateixa va participar sense èxit en aquest concurs, en el qual la plaça es va adjudicar a una tercera persona que la va ocupar.

Impugnat aquest cessament com acomiadament, el treballador va obtenir sentència desestimatòria del jutjat que es va fundar a la consideració del treballador com indefinit no fix. No obstant això, en suplicació la Sala acull en part la pretensió de la part demandada i condemna al pagament d’una indemnització de vuit dies per any de servei a l’empleadora.

  1. La contradicció exigida per l’art. 219.1 LRJS (LA LLEI 19110/2011) no pot ser aquí més evident, ja que no només estem davant debats anàlegs, sinó que es produeix en relació a situacions fàctiques idèntiques i, tot i això, les sentències comparades arriben a solucions diametralment oposades. Així la sentència recorreguda reconeix la indemnització de 20 dies previst per a l’extinció dels contractes de durada indefinida de l’art. 53-b) de l’ET, mentre que la de contrast dóna la de 8 dies prevista en l’art. 49-1-c.
  2. El recurs de l’Advocat de l’Estat denuncia la infracció de l’art. 49.1 b), en relació amb el seu apartat c) i amb la Disp. Trans. 13ª ET.

Sosté així que la indemnització prevista en la lletra c) per a la finalització dels contractes temporals per obra o servei determinat o per circumstàncies de la producció no és extensible a altres supòsits, com és el cas de la cobertura de la plaça en els casos de els treballadors indefinits no fixos de les Administracions Públiques. Però tot seguit planteja que la indemnització per fi del contracte hauria de ser de vuit dies i no de vint, com assenyala la sentència recorreguda.

La qüestió que es planteja és objecte de múltiples controvèrsies, la majoria d’elles ja abordades per aquesta Sala IV del Tribunal Suprem que ja ha assegut doctrina i establert criteris a què s’ha d’estar amb relació amb les conseqüències del cessament dels treballadors indefinits no fixos del sector públic, havent-se resolt que correspon l’abonament de la indemnització a l’art. 49-1-c) de l’ET. Aquesta doctrina, asseguda a les nostres sentències de 15 de juny de 2015 (Rec. 2924/2014 (LA LLEI 102259/2015)), 6 octubre de 2015 (Rec. 2592/2014 (LA LLEI 152533/2015)), 4 de febrer de 2016 (Rec. 2638/2014 (lA LLEI 8424/2016)) i 7 de novembre de 2016 (Rec. 755/2015 (lA LLEI 165992/2016)), entre d’altres és resumida per la citada en últim lloc dient:

“A la STS / 4ª / Ple de 24 de juny 2014 (rcud. 217/2013 (LA LLEI 90046/2014)) ens pronunciàvem en relació amb el cessament del personal indefinit no fix de l’Administració en el supòsit específic d’amortització de les vacants . en dita sentència, superant anteriors criteris jurisprudencials continguts en la STS / 4ª de 22 juliol 2013 (rcud. 1380/2012 (lA LLEI 158735/2013)) i les anteriors que s’hi citen, s’afirma que, després de l’entrada en vigor de la Disp. Ad. 20a ET, calia entendre que el sistema legal d’amortització de llocs de treball en les Administracions Públiques havia de subjectar al que disposen els arts. 51 i 52 ET, de manera que no resultava ajustat a dret procedir a la simple i automàtica amortització dels llocs de treball sense indemnització i sense acudir a les referides vies legals establertes per a l’extinció dels contractes de treball per aquesta causa … “

“… En relació amb la finalització d’aquests contractes per a la cobertura reglamentària de la plaça, és aquest un supòsit d’extinció del vincle que no pot ser qualificat d’acomiadament, sinó de cessament esdevingut com a conseqüència de la producció de la causa vàlidament consignada en el contracte, de conformitat amb el que preveu l’article 49.1 b) ET., ia aquests casos hem vingut nuant les conseqüències indemnitzatòries previstes en la lletra c) del mateix precepte, des del moment en què la qualificació de contracte indefinit no fix comporta la prèvia existència d’irregularitats en el desenvolupament temporal d’aquest vincle amb l’Administració, en la que tot i aquestes irregularitats no cap assolir la condició de fix, com ocorreria en l’empresa privada, per les raons relacionades amb els principis d’accés a llocs públics … “

“… El citat art., 49.1 c) ET estableix que el contracte de treball s’extingirà per« expiració del temps convingut o realització de l’obra o servei objecte del contracte. »I afegeix que« A la finalització del contracte, excepte en els casos del contracte d’interinitat i dels contractes formatius, el treballador té dret a rebre una indemnització de quantia equivalent a la part proporcional de la quantitat que resultaria d’abonar dotze dies de salari per cada any de servei, o l’establerta, en el cas, en la normativa específica que sigui aplicable ». la norma es completa amb la Disp. Trans. 13a ET pel que fa a l’aplicació temporal en funció de la data de contractació …”

“… La norma resulta també d’aplicació als treballadors indefinits no fixos de l’Administració que són cessats per ocupació reglamentària de la vacant, ja que aquesta solució resulta perfectament adequada a la interpretació de la mateixes i, a més, és d’acord amb la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

En concret en el ATJUE d’11 desembre 2014 (Assumpte Lleó Medialdea v. Ajuntament d’Huétor Vega, C-86/149), que dóna resposta a una qüestió prejudicial espanyola, es deixa palès que els anomenats treballadors indefinits no fixos es troben inclosos en el marc de la Directiva 1999/70 / CE del Consell, de 28 de juny de 1999 (lA LLEI 7675/1999), relativa a l’Acord marc de la CES, la UNICE i el CEEP sobre el treball de durada determinada. A més, el TJUE posa en relleu que és contrària a la Directiva una normativa nacional que no inclogui cap mesura efectiva per sancionar els abusos (en el sentit de la clàusula 5, apartat 1, del dit Acord marc) resultants de l’ús de successius contractes de treball de durada determinada en el sector públic.

Atès que la mesura efectiva pot consistir en una indemnització i que l’ordenament jurídic intern espanyol conté ja aquest mecanisme en l’art. 49.1 c) ET, cap justificació podria acceptar per excloure la indicada indemnització per la mera circumstància trobar-nos davant relacions de treball que es desenvolupen del sector públic. “.

  1. L’aplicació de l’anterior doctrina al present cas ens portaria a estimar el recurs de l’Advocat de l’Estat, com hem fet en supòsits anteriors. No obstant això, un examen més profund de la qüestió, ens obliga a replantejar-nos la qüestió relativa a la quantia indemnitzatòria que procedeix en aquests casos i a fixar un nou criteri quantitatiu amb base en les següents raons:

Primera. Perquè la figura de l’indefinit no fix, encara que és una creació jurisprudencial, ja és recollida en la Llei, l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP), aprovat per RDL 5/2015, de 30 d’octubre (LA LLEI 16526/2015), els articles 8 i 11-1 ens mostren que la norma diferència al personal laboral en funció de la durada del seu contracte en fix, per temps indefinit o temporal, ja que en un altre cas no hi hauria emprat el vocable indefinit i només hauria distingit entre fixos i temporals, el que comporta que el personal indefinit no sigui equiparable al temporal.

Segona. Perquè l’origen de la figura del personal indefinit, no fix, es troba en un ús abusiu de la contractació temporal per part d’algun òrgan administratiu. Quan aquest ús abusiu de la contractació temporal es porta a terme per empreses privades el contracte es converteix en fix, (art. 15, números 3 i 5, de l’ET), però quan ho fa l’Administració, com l’accés a la funció pública ja una ocupació pública en general s’ha de fer amb escrupolós respecte dels principis d’igualtat, mèrit i capacitat (articles 103 de la Constitució (lA LLEI 2500/1978) i 9-2, 11-2, 55, 70 i altres concordants de l’Estatut bàsic de l’Empleat públic), no es pot imposar aquesta novació sancionadora de la relació jurídica, puix que es facilitaria, igualment, un accés fraudulent a una ocupació pública, a l’eludir l’aplicació de les normes que vetllen per l’accés a aquests llocs funcionarials i laborals , mitjançant concursos públics en què es respectin els principis d’igualtat, mèrit i capacitat.

Tercera. Perquè, com es deriva del que assenyala, la figura jurídica del contracte indefinit-no fix és diferent del contractat temporal i del fix, el que planteja el problema de qual ha de ser la indemnització que li correspongui per la rescissió del seu contracte per a la cobertura reglamentària de la plaça ocupada, ja que, en no tractar-se d’un contracte temporal, sembla insuficient la que fins ara li hem vingut reconeixent amb base en l’art. 49-1-c) de l’ET, doncs, donades les causes que han motivat la creació d’aquesta institució, sembla necessari reforçar la quantia de la indemnització i reconèixer una superior a l’establerta per a la terminació dels contractes temporals, ja que el buit normatiu referent a això no justifica, sense més, l’equiparació del treballador indefinit-no fix a temporal com hem vingut fent.

Quarta. Tal com hem assenyalat, l’absència d’un règim jurídic propi del contracte indefinit no fix, que l’EBEP s’ha limitat a reconèixer sense establir la pertinent regulació dels seus elements essencials -en aquest cas, el règim extintiu- obliga la sala a resoldre el debat plantejat al voltant de la indemnització derivada de l’extinció de tal contracte, quan la mateixa es produeix per la cobertura reglamentària de la plaça. En aquest sentit, acudint a supòsits comparables, és acollible la indemnització de vint dies per any de servei, amb límit de dotze mensualitats, que estableix l’article 53.1-b) de l’ET en relació als apartats c) ie) de l’article 52 del mateix text legal per als supòsits d’extincions contractuals per causes objectives. L’equiparació no es fa perquè la situació sigui encaixable exactament en algun dels supòsits d’extinció contractual que el referit article 52 ET preveu, ja que aquest encaix seria complex, sinó perquè en definitiva l’extinció aquí prevista podria ser assimilable a les que el legislador considera com a circumstàncies objectives que permeten l’extinció indemnitzada del contracte.

  1. Les precedents consideracions ens porten, escoltat el Ministeri Fiscal, a desestimar, igualment, el recurs interposat per l’Advocat de l’Estat. Sense costes.

DECISIÓ

Per tot l’exposat, en nom del Rei i per l’autoritat que li confereix la Constitució, aquesta Sala ha decidit

  1. Desestimar els recursos de cassació per a unificació de doctrina interposats per la representació legal de la Sra. Lidia i per l’Advocat de l’Estat en representació de l’Agència Estatal Consell Superior d’Investigacions Científiques contra la sentència dictada l’11 de febrer de 2015 per la Sala del Social del Tribunal Superior de Justícia de Madrid en recurs de suplicación nº 565/2014 ( LA LLEI 72218/2015).
  2. Declarar la fermesa de la sentència recorreguda.
  3. Sense costes.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts is’insereix en la col·lecció legislativa.

Així s’acorda i signatura.

  1. Jesús Gullón Rodríguez

Sra. Miracles Calb Ibarlucea

  1. Luis Fernando de Castro Fernández
  2. José Luis Gilolmo López

Sra. Mª. Luisa Segoviano Astaburuaga

  1. José Manuel López García de la Serrana

Sra. Rosa Maria Virolés Piñol

Sra. Mª. Lourdes Arastey Sahún

  1. Miguel Angel Luelmo Millán
  2. Antonio V. Sempere Navarro
  3. Angel Blasco Pellicer
  4. Sebastián Moralo Gallec

Jordi Agustí Julià

PUBLICACIÓ.- En el mateix dia de la data va ser llegida i publicada l’anterior sentència per l’Excm. Sr. Magistrat D. José Manuel López García de la Serrana mentre celebrava audiència pública la Sala Social del Tribunal Suprem, del que com a lletrat / a de l’Administració de Justícia de la mateixa, certifico.