Important adaptació legislativa en matèria d’incapacitat i tutela d’acord als postulats de la convenció de Nova York

Recentment han entrat en vigor dues normes, una estatal (Ley 8/2021, de 2 de julio, por la que se reforma la legislación civil y procesal para el apoyo a las personas con discapacidad en el ejercicio de su capacidad jurídica) i una altra autonòmica (Decret Llei 19/2021, de 31 d’agost, pel qual s’adapta el Codi Civil de Catalunya a la reforma del procediment de modificació judicial de la capacitat), que han comportat una profunda reforma, sobretot l’estatal, de la legislació civil i processal respecte els drets de les persones amb discapacitat. Ambdues normes responen a l’adequació de l’ordenament jurídic vigent a la Convenció Internacional de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat, signada a la ciutat de Nova York, el dia 13 de desembre de 2006. Aquest tractat internacional recull, en el seu art. 12, la proclama universal en què les persones amb discapacitat tenen capacitat jurídica en igualtat de condicions que les altres persones, i obliga als Estats Membres signants a adoptar les mesures pertinents per tal de propiciar a aquest col·lectiu les mesures de suport necessàries per tal que puguin exercir aquesta capacitat jurídica en termes d’igualtat.

Desapareix, per tant, la concepció de protecció de drets per un nou concepte d’assistència i de suports, tot respectant la voluntat i les preferències de les persones amb discapacitat, essent elles les encarregades de prendre les seves pròpies decisions.
Les figures legals de tutela, curatela i la potestat parental prorrogada o rehabilitada, tal com les coneixíem fins ara desapareixen, i són substituïdes, quan es tracti de persones majors d’edat, per la figura de l’assistència amb les facultats que el Tribunal determini en proporció a les mesures de suport que la persona precisi per tal d’exercir aquesta capacitat jurídica.

També es suprimeix la modificació judicial de la capacitat jurídica per la nova concepció del manteniment d’aquesta capacitat, entesa legalment com la capacitat de ser titular de drets i obligacions i poder exercir-los en societat, però amb la fixació dels suports o mesures necessàries pel seu exercici en igualtat de condicions que la resta de persones. No existirà declaració d’incapacitat civil o de modificació de capacitat o de privació de drets, ja siguin aquests personals, patrimonials o polítics sinó que, després de la tramitació legal d’un procediment judicial, el que s’obtindrà és una adopció de mesures per l’exercici d’aquesta capacitat. No es modifica la capacitat sinó que s’adopten les mesures necessàries, adients i justes per tal que la persona la pugui exercir en plena igualtat. I aquestes mesures, a partir d’ara, seran revisables obligatòriament d’ofici entre un període de 3 a 6 anys, amb la finalitat de determinar la necessitat del seu manteniment.

Per tant, ambdues normes, principalment l’estatal, impliquen un nou paradigma basat en el respecte a la dignitat i a les preferències de les persones amb discapacitat, pivotant la mateixa sobre el respecte, les preferències i la individualitat de cada persona amb discapacitat.



Necessita més informació?